divendres, 29 de novembre del 2013

PicMonkey






PicMonkey és la nova aplicació web per editar fotos en línia de Google, ja que va desapareixer Picnik i l'han remplaçat per Picmonkey.

Editar les imatges: 

Tot el Picmonkey es resumeix a la seva barra lateral esquerra en la qual es divideix d'una manera mol sencilla, totes les seccions de l'edició, cada una amb un icono corresponent. Adicionalment en la part inferior estan les dates i per fer o desfer els cambis.:
  • BASIC EDITS – Opcions básiques:
Aquí es pot  retallar, girar, cambiar la exposició (brillo, sombras, contrast), colors i cambiar la grandaria.

  • EFFECTS – Efectos y filtros:
La secció mes important amb filtres estil Instagram, blanc i negra, suavitzar... 
  • TOUCH UP – Retoques:
Quan a la foto surten persones, poden eliminar els ulls vermells, arrugues, taques, reducció de brillo...


  • TEXT – Texto, títulos:




  • OVERLAYS – Corazones, formas, simbolos

Flexes, cors, bumbolles, simbols, estrelles, barets, flors... els colors es poden cambiar en la finestra que esta a la dreta. 



  • FRAMES – Marcos:

Les cantonades rodones, sombres, efectes de marcas de camera etc.


  • TEXTURE – Texturas:
Hi ha diferents textures com: papir, antic, metall etc 

Aquí us deixo algunes proves que he fet:

Imatge Original














Mapes Conceptuals


Els mapes conceptuals van ser creat per Joseph D. Novak i han esdevingut una tècnica fonamental per a representar el pensament a l'educació

La creació d'un mapa conceptual ens pot ajudar a organitzar els nostres coneixements i a ampliar la nostra perspectiva en relació a un tema. Habitualment, la creació del mapa passa per diversos estadis: selecció i jerarquització de conceptes (fer una llista i ordenar-la), reflexió sobre la relació cada concepte amb tots els altres (cercar els connectors), concepció d'una representació gràfica adequada (dibuixar el mapa de forma clara, entenedora i coherent)...
En altres ocasions elaborem el mapa a partir d'una estratègia menys sistemàtica. En aquests casos solem partir d'un concepte i anem afegint, un a un els altres i els connectors corresponents. Per acabar, ordenem el mapa i ressituem els conceptes de forma coherent.
La construcció d'un mapa conceptual és doncs un procés intel·lectual que facilita un aprenentatge significatiu en la mesura en que ens ajuda a integrar els nous coneixements en els nostres esquemes mentals.
Des del punt de vista tècnic, el mapa es pot crear amb qualsevol editor gràfic però hi ha diversos programes que ens ajudaran a crear el mapa de manera més eficient. Un dels més coneguts i potser un dels millors és CMapTools, un programa gratuït creat per l'Institute for Human and Machine Cognition.

L'activitat que ens va proposar el professor es que en el suru teniem penjat un text titulart el dinar de Nadal, a partir d'aquet text haviem de crear nosaltres amb el progràma CMapTools, un mapa conceptual del dinar. 




Podeu llegir una bon aintroducció a: 



dimarts, 26 de novembre del 2013

Actualitat educativa


Seguiment i anàlisi d’actualitat educativa

Al seminari ens han proposat una activitat que consisteix en què durant dues setmanes hem de fer un anàlisis de l’actualitat educativa. Aquest treball l’he realitzat amb la Núria. Durant aquestes dues setmanes hem seguit l’actualitat educativa des de diversos mitjans de comunicació com són: la televisió, Internet i els diaris. Seguidament, hem seleccionat 4 notícies que creiem que són importants i hem destacat una.

A continuació veurem les diferents notícies que hem triat:

La primera l’hem trobat al diari  El País[1] i en aquesta notícia es fa referència a què el 23% de l’alumnat de secundària mai llegeix, segons els informes d’educació de València. A continuació apareix una taula on es mostra que l’alumnat d’educació primària supera en hàbits lectors al de l’ESO.




D’aquesta notícia podem dir que “la família recolza al centre escolar perquè els alumnes comencin a llegir des de l’etapa d’Educació Infantil a través del Pla lector.


La segona notícia l’hem trobat a El Diario[2], el títol és:   Brussel·les adverteix a Espanya que no pot millorar el seu sistema educatiu si aplica retallades. A continuació us mostro els punts clau d’aquesta notícia.



D’aquesta notícia podem dir que les retallades estan afectant molt a l’educació ja que cada vegada es destinen menys diners a l’educació i estem molt per sota de la mitjana europea com s’il·lustra en aquesta estadística.
La notícia també fa referència a l’abandonament escolar. En relació a això, el principal problema és que en els últims anys el fet d’abandonar els estudis es dóna en edats molt primerenques i fent de tal manera que cada vegada tinguem joves menys preparats.

Al no destinar suficients diners a l’educació, cada vegada els alumnes tenen una formació més pobra i menys capacitada per sortir al mercat laboral i això fa que no adquireixin les competències suficients  per poder competir en igualtat de condicions amb els altres països. 
Per últim, voldria destacar una qüestió que m’ha sobtat molt i aquesta és que des de Brussel·les es valori positivament la nova llei educativa (LOMCE).


La tercera notícia que hem mostrat i que l’hem destacat ha estat cercada a El País[3] i  és la següent: Wert titlla d’absurd el pacte de l’oposició per derogar la LOMCE. A continuació es presentarà la notícia desglossada.



D’aquesta notícia cal destacar l’opinió del ministre, qui considera que els partits polítics que estan en desacord amb la seva llei no compten amb un acord intern.

També cal dir que Catalunya va anunciar que si aquesta llei s’aprovava no seria aplicada en dita comunitat autònoma. Malgrat tot el ministre ha volgut recordar que en un estat de dret la llei es compleix. Segons Wert, la LOMCE no exclou la immersió lingüística.


Per últim hem fet referència a la Vaga,i tal notícia l’hem extret del diari Ara[4]  del dia 24/10/2013. La notícia es titula: Ensenyament xifra el seguiment de la vaga en un 21% als centres públic i un 14% als concertats. Aquí us deixem les xifres que s’han extret:



En aquesta notícia podem veure que la vaga no només es va convocar i realitzar per la llei Wert sinó que també es va fer per la llei LEC  i per tal de protestar per les retallades que està tenint tot el sector de l’educació.

En aquesta imatge també podem veure que el seguiment de la vaga ha estat molt desigual depenent de qui donés els resultats. Davant d’això, segons els sindicats el 50% de la pública i el 30% de la concertada s’hi sumaren però segons el departament d’ensenyament els resultats són un 21.95% la pública i 14.53% la concertada.



dilluns, 25 de novembre del 2013

Pissarres digitals interactives i les taules digitals a l'aula

Pissarres digitals



El passat 15 de novembre a l’auditori de la facultat vàrem assistir a una xerrada de les PDI (pissarres digitals interactives) i també de l’IPAD a les aules d’infantil i primària.

De la PDI vaig poder extreure algunes conclusions com:

  • · La tecnologia pretén millorar el procés d’accés a la informació.
  • · Tota la informació que hi ha Internet no vol dir que sigui bona sinó que hem d’estar pendents de la informació que nosaltres necessitem. Per exemple pensant amb els més petits: nosaltres els hi volem ensenyar una imatge del vàter i a Internet trobem una imatge que ens agrada molt però la cadena és com les antigues que s’ha d’estirar, així doncs aquesta imatge no ens serviria perquè si els hi ensenyéssim això,  després quan anirà  a un vàter i es trobi que s’ha de pitjar  un botó el nen es podrà confondre.
  • · La PDI és una tecnologia que ens permet anar a visitar el món i que aquest món entri a la nostra aula.
  • ·Interaccióà és interactiva però això no vol dir que afavoreixi l’aprenentatge, ja que el nen no sempre està interaccionant amb la pissarra sinó que realment qui la utilitza més vegades és el professor. Tot i això, en algun moment els més petits també la podran utilitzar.

L’ IPAD a l’aula d’infantil i primària

Va venir professorat de l’escola Mare de déu de la Mercè ( de Sant Feliu del Llobregat). Aquesta escola ha fet un projecte de les noves tecnologies a les aules, i ha utilitzat el IPAD.

  • ·  IPAD à molts dels alumnes disposen d’un IPAD a casa seva. Això fa que l’alumnat ja sàpiga utilitzar-lo i pensen que és una eina per a jugar. Però com amb moltes coses es pot jugar aprenent i és el que fomenten des de l’escola, és a dir, que sigui una forma nova d’entendre els racons.
  • ·  Per poder fer aquest projecte, han adaptat els IPAD per a nens d’infantil i primària que dediquen dues hores a la setmana a un racó dedicat exclusivament a aprendre des de l’IPAD. No tenen un IPAD per a cada nen sinó que s’han comprat 30 i es van repartint.
  • ·   Podem concloure dient que: l’IPAD té dues funcions molt clares i interessants que són: que per una banda serveix per jugar i per l’altra permet poder treballar amb ell. No cal dir que al fer-se aquest projecte els educadors també han de disposar d’un IPAD.
  • ·   El problema que ens comenta aquest professorat és que a l’hora de buscar activitats en català han vist que no ni havien moltes així que s’han informat i, a la web educaplay, poden crear activitats adaptades als IPAD i que siguin en català  cobrint així  les necessitats dels més petits.   

diumenge, 24 de novembre del 2013

Concert per als més petits. COM SONA?

Concert pels més petits


El dia 15 de novembre vàrem tenir l’oportunitat d’assistir al concert anomenat : Com sona?
És una de les activitats que més m’han agradat al llarg de la setmana. Penso que ha estat un concert molt interessant i divertit on fan moure tot el cos i que tots els nens participin del concert. Utilitzen diversos instruments  i molt material per expressar les cançons, ja que cada cançó tenia un material per expressar-la.
En el concert varen fer diverses cançons:


  • 4 pedres hi ha al carrer à utilitza 4 pedres de diferents mides.
  • Cançó dels petits titellesà té una titella a cada mà.
  • Cançó del sol solet sant Jordiàd’una caixa surt un sol solet i un sant Jordi.  
  • Cançó dels ditsà titella en forma de mà que a cada mà hi ha un titella.
  • Cançó del peix peixet à utilitza un objecte per fer bombolles com els peixos.  
  • Cançó de la barquetaà una barqueta de paper.
  • Cançó de plou i fa solà posen en rotllana i en un paraigua posen flors que simulen les gotes d’aigua i quan gira es van caient.
  • Cançó de la tortugaà titella que és una tortuga.
  • Cançó del jan petit quan ballaà aquesta cançó ens vàrem posar tots drets i anàvem imitant a la monitora. 
  • Bugui buguià  la vàrem ballar tots junts.  
  • Cançó del passi-ho béà cançó d’acomiadament del concert. 





Acompanyar un estudiant de 3r curs al seu centre escolar

Acompanyar a un alumne de tercer

Els passats dies 13 i 14 de novembre vàrem tenir l’oportunitat de ser apadrinats per un alumne de 3r curs i anar dos dies al centre escolar on ell està fent pràctiques.

La meva padrina va ser la Gemma i el centre que em va tocar va ser L’escola Germans Corbella de Cardedeu. Va ser una experiència molt gratificant per a mi, ja que vaig poder estar en contacte amb els nens i veure la tasca que jo hauré de realitzar en un futur. La meva padrina va estar molt atenta amb mi i em va poder respondre a les meves preguntes amb ajuda de la mestra d’aula que en tot moment va estar molt amable amb mi. Vaig poder realitzar activitats amb els nens per veure com treballen i em van ensenyar tota l’escola. L’escola em va agradar molt i els racons que teníem eren molt interessants.

A mi em va tocar una classe de P.4 i em va sorprendre que ells ja sabessin escriure el seu nom tot sols, també em va agradar molt que cada nen tingués un càrrec ja que això els fa sentir més importants. Al arribar a la classe abans de començar els dos encarregats de la llista s’aixequen i es dirigeixen a un pòster que hi ha a la paret. Allà hi ha les fotos de tots els nens de la classe i cada encarregat fa una filera de fotos dient: bon dia (i el nom del nen) aquest li ha de respondre: bon dia (i el nom de l’encarregada que li ha dit). També em va agradar molt que quan els nens entren a l’aula ells mateixos es buiden la motxilla, és a dir, es treuen l’esmorzar i el deixen al seu lloc, seguidament deixen la jaqueta penjada i es posen la bata ells sols.


Crec que és una experiència en la qual dos dies es fan molt curts però són molt importants ja que veus la realitat de la situació i convius amb els nens alhora que pots observar les reaccions que hauràs de fer el dia de demà. 
La Aula on estaven els alumnes de P.4

El treball que varen fer el dimecres.

El treball que varen fer el dijous 

Som la classe dels Conills 


Visita al MNAC

Sortida al MNAC

El passat 12 de novembre vàrem assistir a una visita al MNAC (Museu Nacional d’Art de Catalunya). La nostra activitat s’anomenava Història en Relleu.

És una activitat destinada a nens de P.4 fins a 2n de primària. La primera activitat que vàrem fer va consistir en què la monitora ens va fer asseure a terra i  observar les diferents escultures que hi havia en aquella sala. Un cop observades ens va fer dir de quins materials eren les diferents escultures, i després d’haver parlat dels materials vam canviar de sala on la monitora va destacar una obra de Manolo Hugué. Ens va explicar perquè havia creat aquella obra i què era una obra per anar situada al mig d’una plaça, ens va explicar que l’obra que veiem al museu era de fang i arran d’això vam fer una activitat on tots ens havíem d’asseure a terra en forma de rotllana i la monitora ens repartia un full per a cadascun, i llavors  ens donà una boleta de fang alhora que ens preguntava com podíem modelar aquesta boleta (fent un xurro, aixafant-la, separant-la, ajuntant-la...). Un cop fet això la monitora ens va  fer tancar els ulls i ens va anar dient que havíem de fer amb la boleta: ara l’aixafem, fem un xurro, separem, ajuntem i ho repetim fent una sèrie. Un cop acabat això, ens posa música i amb el ritme de la música fem una sèrie semblant a l’anterior. Amb això treballem: el volum, el moviment i quan tanquem els ulls i posem música el que fem és una motivació entre el moviment i el so més el fet d’estar atents per la música.

Un cop acabada aquesta activitat, ens va dir que l’obra original, la que està al mig de la plaça, és de pedra i ens va explicar com es pot treballar la pedra i quines eines s’utilitzen. Per poder veure les pedres, ens va ensenyar pedres de dos tipus: una treballada i les altres eren  pedres de riu ven rodones degut al desgast  provocat per  l’aigua.

Quan acabarem aquesta activitat vam canviar de sala i al nou espai vam veure l’escultura Nit de lluna. Aquesta obra està feta de fusta i ens va ensenyar un tros d’arbre a partir del qual ens va explicar que les circumferències que veiem eren els anys que tenia aquell arbre. Seguidament ens explicà el significat d’aquella obra, l’artista volia representar a la seva mare i la va fer d’aquella manera. Per interactuar amb els nens la pregunta que ens fa és:  Com representaríeu algú de la vostra família? Aleshores, cada nen ha d’explicar com ho faria. 

També vàrem veure una escultura de ferro anomenada La gran ballarina i a partir d’ella vam fer una activitat on tots ens convertíem en ballarines mentre la monitora posava música i ens havíem de desplaçar per la sala com si fóssim ballarins però, quan la parava, ens havíem de quedar immòbils. 
Quan acabàrem la visita baixàrem a una sala on vam poder fer alguna activitat com transformar-nos ens pilotes i rodar amb el ritme de la música o bé amb una tela imitar la tècnica del relleu reposat.






Travessa d'orientació: baixador de Vallvidrera fins a Sant Cugat

Travessa d’orientació

El 11/11/2013 un cop acabada la Conferència de Jaume Cela vàrem agafar les motxilles i ens vàrem desplaçar amb ferrocarrils i metro fins al baixador de Vallvidrera, on començaria la nostra excursió fins arribar a Sant Cugat.


El meu grup, compost per: el Ivan, la Cristina, l’Aina, la Núria, l’Ariadna i jo, vam ser els primers a sortir. Cada grup sortia amb 5 minuts de diferència per així no trobar-nos.
Al principi tot anava molt bé, fins i tot ens vàrem trobar un porc senglar al qual no ens hi acostarem però si que li vam fer una foto de record. Més endavant vàrem tenir alguns dubtes respecte a si ens havíem equivocat de camí però per sort ens vàrem trobar un home passejant al seu gos i ens ho va poder aclarir. La resta de la travessa va ser molt entretinguda i molt divertida. Vàrem estar caminant un total de 3 hores i 30 minuts però va merèixer la pena ja que arribàrem al lloc final. Tinc un molt bon record d’aquesta sortida ja que va ser molt entretinguda i com a grup ens vàrem haver d’unir i ajudar per arribar a un fi  comú.  


dissabte, 23 de novembre del 2013

DECÀLEG DE COM PARLAR BÉ EN PÚBLIC

DECÀLEG DE COM PARLAR BÉ EN PÚBLIC

Avui a la classe de COED  hem posat en comú el llibre de Com parlar bé en públic.  Un cop realitzat aquest primer pas hem fet grups de 5 – 6 persones i hem comentat conjuntament les parts més importants que creiem que també s’han de tenir en compta. Quan ja ho hem enllestit ho hem tornat a valorar entre tots i aleshores hem realitzat un Decàleg,  que són les 10 regles o percepcions que considerem bàsiques. Aquestes les hem extret del llibre.

Aquest és el Decàleg final que hem extret entre tots:

1.- Control de nervis: s’aconsegueix amb una respiració profunda i calmada. Evitant els tics nerviosos. Acceptar que estàs nerviós. Concentrar-se amb el que estàs dient i no estaràs tant nerviós si t’ho prepares bé.

2.- Preparar-se fent un guió: El guió és la carcassa del nostre discurs i per tenir un guió correcte la seva estructura ha de contenir les idees principals i secundàries. També seria apropiat aprendre’ns-ho de memòria. Un guió és personal i cadascú s’ha de crear el seu. Alhora de fer-ho has de tenir clar al públic al qual et dirigeixes.

El guió consta de 3 parts molt importants:
·         Inici: de què parlaràs.
·         Desenvolupament: desenvoluparàs el concepte.
·         Final: diràs de què has parlat i una reflexió.

3.- Domini de la llengua (correcció lingüística): ens referim a la riquesa lèxica.

4.- Un discurs clar, concís i breu: hem de fer frases actives i evitar les passives. Les frases han de ser curtes seguint un ordre lògic:  actor - acció  o subjecte – verb. Hem de dir les idees clares i un missatge sempre és millor que el diguem en positiu.

5.- Tenir clar l’objectiu del discurs: Abans de tot hem de tenir clar que volem aconseguir amb aquest discurs. Saber si volem convèncer o persuadir. 

6.- El feedback de la mirada: la mirada és un factor important quan estem davant del públic, ja que, amb ella es crea una retroalimentació. Hem de mirar al públic, aturar-nos i recollir la seva mirada. Els exemples també són molt importants i sempre va bé portar exemples per explicar i tenir-ne  diversos per poder disposar d’alternatives per si el públic no respongués.

7.- Posició del cos: hem de mostrar el cos sencer. Intentar ocupar tot l’espai, no quedar-nos en un racó. No creuar ni braços ni cames i la cara l’hem de portar destapada. Si sabem que suem hem de procurar no portar roba que abrigui sinó anar més destapades. 

8.- La veu: tenir consciència de la veu.
·   Què és la veu per nosaltres? Un instrument que ens permet comunicar-nos. És un tret d’identitat ja que podem identificar la gent només per la veu. També és un suport de la comunicació, una eina de treball i la veu és un referent pels nens.

És important quina posició adoptem alhora de parlar, ja que la zona cervical està molt connectada amb la laringe i per això afecta a la veu. Hem de tenir en compte volum/intensitat que s’ha d’anar variant i no caure mai en el volum fluix. Velocitat, ni molt lent ni molt ràpid, sinó que hem de tendir a parlar fluït perquè el públic interioritzi el que estem dient. Tenir en compte la vocalització / articulació. I per últim tenir una bona actitud ja que la veu denota l’estat ànim (trist, alegre, amable, agressiu...)

9.- L’estructura: tot escrit ha de tenir una estructura “digues de què parlaràs, parla’n i digues de què has parlat” . Les idees principals que vols transmetre les has d’anar repetint, així doncs les mateixes idees o nocions seran expressades constantment però dites de diferents maneres.   

10.-  Mitjans audiovisuals: fer-ne ús d’aquests però sense abusar-ne, és a dir, com elements de suport al discurs.

Penso que ha estat una activitat interessant ja que així amb 10 punts hem pogut extreure les parts més importants i que s’han de tenir en compte alhora de parlar en públic. També crec que totes són molt importants i un decàleg és interessant ja que així amb un cop d’ull pots veure en què estàs fallant. 

Conferència " Quatre reptes a l'escola d'avui" a càrrec de Juame Cela

Xerrada de Jaume Cela

El passat dia 11/11/2013 Jaume Cela va assistir a Blanquerna per fer-nos una conferència dels “Quatre reptes a l’Escola d’avui”.

Jaume Cela és mestre de l’Associació de Rosa Sensat. Aquesta, és una associació catalana de mestres i educadors que cerquen la qualitat de l’ensenyament i de l’educació en general. És una associació de base, no lucrativa i no governamental. Jaume Cela ha dedicat més de 45 anys al món de l’educació sent professor de diferents escoles.

Els educadors hem de saber que estem educant a uns infants que viuran molts anys i ens hem d’assegurar que el què ensenyem és tan important pel present com pel futur que els hi vindrà. Com educadors ens devem als infants que tenim a les nostres aules i per aquesta raó educar no vol dir que els hem d’ensenyar a com s’ha de viure sinó que els hem d’orientar.

A la pregunta Què és l’escola?, Jaume Cela respon dient que és una institució que acullen als nens i ajuden a instal·lar-los. A l’escola hi van a aprendre coses que creiem que són importants i estan dins d’un currículum però mai s’ha arribat a un consens curricular, ja que sempre es pregunta els especialistes i no a la societat sobre el que hauríem d’ensenyar. El currículum hauria de constar de 4 punts:

  1.  Plurilingüístic i cultural.
  2.  Donar més importància a l’educació física o psicomotricitat, ja que els nostres alumnes viuran molts anys.
  3.  Realitzar un consum amb criteri i preservar el medi.
  4.  Ús de les noves tecnologies.
Com a educadors tenim unes feines molt clares que són: acollir als infants, mostrar-lis tot el que els envolta i acompanyar als alumnes a la descoberta del món.

Com el nom de la conferència indica, no podia acabar sense nomenar els quatre reptes de l’Escola d’avui:

1)      Els infants han de ser infants. Per aquesta raó és molt important que en edats primerenques juguin molt.
2)      Currículum: s’encarrega de posar en contacte el que volem ensenyar i el que necessiten saber per viure en la societat.
3)      Centres inclusius. Tots els nens són diferents i els hem de tenir en compte.
4)      Donar sentit a allò que fem, donar rellevància a allò que volem que aprenguin mitjançant la motivació. 


Per últim, Jaume Cela va fer un petit comentari referent a la Llei Wert dient-ne que és el pas més endarrere que hem fet mai. 

Setmana de pràctica i reflexió educatives

La passada setmanes del 11 al 15 de novembre varem fer una setmana de reflexió on cada dia feiem diferentes activitats.

  1. Conferència " Quatre reptes a l'Escola d'avui" a càrrec de Jaume Cela 
  2. Travessa d'orientació: Baixador de Vallvidrera fins a Sant Cugat
  3. Visita al MNAC
  4. Acompanyar un estudiant de 3r curs al seu centre escolar 
  5. Concert per als més petits. Com sona? 
  6. Les pissarres digitals interactives i les tauletes digitals a l'aula

Taula Rodona

El passat 17 de setembre, varem assistir a una xerrada anomenada Taula Rodona. Varen destacar 3 paraules molt importants per la nostra formació com a futurs estudiants que varen ser:

Viure: Cada infant ocupa un lloc, el mestra es una persona que ha de guiar a l’infant, aquesta idea va ser de Rosseau en la seva obra Emili o de l’educació. L’infant te dos guies claus que són en primer lloc la família i seguidament d’educador/a . A viure s’aprèn, no tot esta escrit.
Viure no vol dir només respirar sinó prendre decisions i fer coses a la vida.   


Acompanyar: l’educador/a ha de guiar el nen però li ha de dir que ha de fer. Algú disposat a compartir el pa amb tu, pa com a sinònim de afecta i experiència. Acompanyar a una persona que ha vegades només t’escolti. Ha infantil el nen es don al mestra  i com a segon referent tenen els pares.

Aprendre: “els nens aprenen dels mestres i els mestres del nens”. Aprendre no es tenir sempre coneixements nous sinó desenvolupar-se com a persones, aprendre valors...
Cisero deia: els millors mestres son els nens.
Gaset: cada vegada que ensenyis ensenya a dubtar allò ensenyat. I això ho podem fer formulat preguntes.
Per últim dir que no es pot ensenyar ni aprendre sense aprecia.

Revistes educatives

A seminari ens varen proposar una activitat molt interessant que era informar-nos una mica de les revistes educatives que hi havia per a nens. Jo vaig anar buscant i vaig trobar-ne a la biblioteca. Vaig escollir-ne unes quantes i las vaig analitzar. Les revistes que jo vaig escollir varen ser:


  • ·         Reporter DOC
  • ·         La caracola
  • ·         El cavall fort
  • ·         Cucafera
  •            El tatano 

Documentar, una mirada nova









A l’aula de seminari, varem llegir un llibre titulat: Documentar, una mirada nova.
En aquet llibre sortien moltes historietes on explicaven diferents situacions, d’aquestes jo havia de triar 5 que fossin les que més m’havien agradat o jo havia trobat interessant. Després de pensar-ho molt, vaig triar aquestes:

Menjar és alimentar-se?

Aquesta història m’ha agradat ja que penso que el acte de menjar es molt important, no nomes pel fet d’alimentar-se sinó perquè tots junts compartim una mateixa acció. Els nens i nenes s’observaren, s’imiten i fins i tot s’ajuden com es en el cas d’aquesta història on la Mireia deixa de menjar el seu plat per poder ajudar al seu company Oscar.

Qui descobreix qui?

Trobo que l’experiència del mirall es mol important. Penso  que per un infant es mol important ja que es veuen ells mateixos reflectits. Tal i com veiem en aquesta història d’en Rafael, ell encara no es reconeix en el mirall però el toca de diferents maneres, es mou, mira al mirall podem dir que la seva acció te un objectiu i a mesura que vagi mirant-se al mirall acabarà reconeixença en ell. 

Tat

Penso que es un joc important per els nens ja que vols l’acaben imitant aquest joc amb els seus companys com es el cas d’aquestes historietes on el Pol juga amb el Bruno al Tat pel simple fet que hi ha un mocador que tapa a un dels dos, quan juguen ja saben que a l’altre canto hi ha una nen o nena però tot i així juguen a descobrir-se i a ser descoberts.  





·         Compartir una descoberta

Penso que es un fet mol important, ja que a tots els nens i nenes els hi  agrada descobrir, i és mol interessant que com passa en aquesta historieta vagi a buscar o dir-li en un company seu el que ha trobat perquè així  tots dos puguin compartir un mateix fet i les seves emocions. 

·         La fantasia

Trobo que aquesta historia es preciosa, ja que els nens tenen aquesta capacitat de imaginar histories i coses fantàstiques que son una meravella, donant-li un cargol de mar, a part de sentir el so que fan de les ones ells poden treure moltes mes coses com els diferents colors, les formes ... i amb això s’inventen i expliquen coses fantàstiques on hi ha una part de realitat i l’altre d’un món fantàstic que nomes tenen ells. 



Un cop fet això, a classe de seminari varem posar en comú les nostres histories i varem dividir-nos per grup, cada grup havia de analitzar coses diferents, en el meu grup varem tenir que decidir les 5 histories que fossin comú entre les 3 i varem decidir:
  • ·         La família
  • ·         Qui descobreix a qui?
  • ·         Dins i fora, un tot
  • ·         Compartir una descoberta
  • ·         Imitació, representació o comprensió


En un altre els altres dos grups varen tenir que respondre a la pregunta: Quina escola i quin mestres hi ha darrera?

D’aquesta pregunta varem treure 5 subtemes molt importants per el nostre futur que varen ser:
  • ·         Escola nova: lliure, aprenentatge significatiu, descoberta, joc, independent, relació familia- escola..
  • ·         Aula: grans, especioses, amb molts vidres...
  • ·         Mestra: atenta, pacient, observadora, ment oberta
  • ·         Infants que trobarem: autònoms, contacte amb la natura, companyarisme, solidaritat...
  • ·         Documentar: cal observar conèixer i interpretar.