diumenge, 24 de novembre del 2013

Travessa d'orientació: baixador de Vallvidrera fins a Sant Cugat

Travessa d’orientació

El 11/11/2013 un cop acabada la Conferència de Jaume Cela vàrem agafar les motxilles i ens vàrem desplaçar amb ferrocarrils i metro fins al baixador de Vallvidrera, on començaria la nostra excursió fins arribar a Sant Cugat.


El meu grup, compost per: el Ivan, la Cristina, l’Aina, la Núria, l’Ariadna i jo, vam ser els primers a sortir. Cada grup sortia amb 5 minuts de diferència per així no trobar-nos.
Al principi tot anava molt bé, fins i tot ens vàrem trobar un porc senglar al qual no ens hi acostarem però si que li vam fer una foto de record. Més endavant vàrem tenir alguns dubtes respecte a si ens havíem equivocat de camí però per sort ens vàrem trobar un home passejant al seu gos i ens ho va poder aclarir. La resta de la travessa va ser molt entretinguda i molt divertida. Vàrem estar caminant un total de 3 hores i 30 minuts però va merèixer la pena ja que arribàrem al lloc final. Tinc un molt bon record d’aquesta sortida ja que va ser molt entretinguda i com a grup ens vàrem haver d’unir i ajudar per arribar a un fi  comú.  


dissabte, 23 de novembre del 2013

DECÀLEG DE COM PARLAR BÉ EN PÚBLIC

DECÀLEG DE COM PARLAR BÉ EN PÚBLIC

Avui a la classe de COED  hem posat en comú el llibre de Com parlar bé en públic.  Un cop realitzat aquest primer pas hem fet grups de 5 – 6 persones i hem comentat conjuntament les parts més importants que creiem que també s’han de tenir en compta. Quan ja ho hem enllestit ho hem tornat a valorar entre tots i aleshores hem realitzat un Decàleg,  que són les 10 regles o percepcions que considerem bàsiques. Aquestes les hem extret del llibre.

Aquest és el Decàleg final que hem extret entre tots:

1.- Control de nervis: s’aconsegueix amb una respiració profunda i calmada. Evitant els tics nerviosos. Acceptar que estàs nerviós. Concentrar-se amb el que estàs dient i no estaràs tant nerviós si t’ho prepares bé.

2.- Preparar-se fent un guió: El guió és la carcassa del nostre discurs i per tenir un guió correcte la seva estructura ha de contenir les idees principals i secundàries. També seria apropiat aprendre’ns-ho de memòria. Un guió és personal i cadascú s’ha de crear el seu. Alhora de fer-ho has de tenir clar al públic al qual et dirigeixes.

El guió consta de 3 parts molt importants:
·         Inici: de què parlaràs.
·         Desenvolupament: desenvoluparàs el concepte.
·         Final: diràs de què has parlat i una reflexió.

3.- Domini de la llengua (correcció lingüística): ens referim a la riquesa lèxica.

4.- Un discurs clar, concís i breu: hem de fer frases actives i evitar les passives. Les frases han de ser curtes seguint un ordre lògic:  actor - acció  o subjecte – verb. Hem de dir les idees clares i un missatge sempre és millor que el diguem en positiu.

5.- Tenir clar l’objectiu del discurs: Abans de tot hem de tenir clar que volem aconseguir amb aquest discurs. Saber si volem convèncer o persuadir. 

6.- El feedback de la mirada: la mirada és un factor important quan estem davant del públic, ja que, amb ella es crea una retroalimentació. Hem de mirar al públic, aturar-nos i recollir la seva mirada. Els exemples també són molt importants i sempre va bé portar exemples per explicar i tenir-ne  diversos per poder disposar d’alternatives per si el públic no respongués.

7.- Posició del cos: hem de mostrar el cos sencer. Intentar ocupar tot l’espai, no quedar-nos en un racó. No creuar ni braços ni cames i la cara l’hem de portar destapada. Si sabem que suem hem de procurar no portar roba que abrigui sinó anar més destapades. 

8.- La veu: tenir consciència de la veu.
·   Què és la veu per nosaltres? Un instrument que ens permet comunicar-nos. És un tret d’identitat ja que podem identificar la gent només per la veu. També és un suport de la comunicació, una eina de treball i la veu és un referent pels nens.

És important quina posició adoptem alhora de parlar, ja que la zona cervical està molt connectada amb la laringe i per això afecta a la veu. Hem de tenir en compte volum/intensitat que s’ha d’anar variant i no caure mai en el volum fluix. Velocitat, ni molt lent ni molt ràpid, sinó que hem de tendir a parlar fluït perquè el públic interioritzi el que estem dient. Tenir en compte la vocalització / articulació. I per últim tenir una bona actitud ja que la veu denota l’estat ànim (trist, alegre, amable, agressiu...)

9.- L’estructura: tot escrit ha de tenir una estructura “digues de què parlaràs, parla’n i digues de què has parlat” . Les idees principals que vols transmetre les has d’anar repetint, així doncs les mateixes idees o nocions seran expressades constantment però dites de diferents maneres.   

10.-  Mitjans audiovisuals: fer-ne ús d’aquests però sense abusar-ne, és a dir, com elements de suport al discurs.

Penso que ha estat una activitat interessant ja que així amb 10 punts hem pogut extreure les parts més importants i que s’han de tenir en compte alhora de parlar en públic. També crec que totes són molt importants i un decàleg és interessant ja que així amb un cop d’ull pots veure en què estàs fallant. 

Conferència " Quatre reptes a l'escola d'avui" a càrrec de Juame Cela

Xerrada de Jaume Cela

El passat dia 11/11/2013 Jaume Cela va assistir a Blanquerna per fer-nos una conferència dels “Quatre reptes a l’Escola d’avui”.

Jaume Cela és mestre de l’Associació de Rosa Sensat. Aquesta, és una associació catalana de mestres i educadors que cerquen la qualitat de l’ensenyament i de l’educació en general. És una associació de base, no lucrativa i no governamental. Jaume Cela ha dedicat més de 45 anys al món de l’educació sent professor de diferents escoles.

Els educadors hem de saber que estem educant a uns infants que viuran molts anys i ens hem d’assegurar que el què ensenyem és tan important pel present com pel futur que els hi vindrà. Com educadors ens devem als infants que tenim a les nostres aules i per aquesta raó educar no vol dir que els hem d’ensenyar a com s’ha de viure sinó que els hem d’orientar.

A la pregunta Què és l’escola?, Jaume Cela respon dient que és una institució que acullen als nens i ajuden a instal·lar-los. A l’escola hi van a aprendre coses que creiem que són importants i estan dins d’un currículum però mai s’ha arribat a un consens curricular, ja que sempre es pregunta els especialistes i no a la societat sobre el que hauríem d’ensenyar. El currículum hauria de constar de 4 punts:

  1.  Plurilingüístic i cultural.
  2.  Donar més importància a l’educació física o psicomotricitat, ja que els nostres alumnes viuran molts anys.
  3.  Realitzar un consum amb criteri i preservar el medi.
  4.  Ús de les noves tecnologies.
Com a educadors tenim unes feines molt clares que són: acollir als infants, mostrar-lis tot el que els envolta i acompanyar als alumnes a la descoberta del món.

Com el nom de la conferència indica, no podia acabar sense nomenar els quatre reptes de l’Escola d’avui:

1)      Els infants han de ser infants. Per aquesta raó és molt important que en edats primerenques juguin molt.
2)      Currículum: s’encarrega de posar en contacte el que volem ensenyar i el que necessiten saber per viure en la societat.
3)      Centres inclusius. Tots els nens són diferents i els hem de tenir en compte.
4)      Donar sentit a allò que fem, donar rellevància a allò que volem que aprenguin mitjançant la motivació. 


Per últim, Jaume Cela va fer un petit comentari referent a la Llei Wert dient-ne que és el pas més endarrere que hem fet mai. 

Setmana de pràctica i reflexió educatives

La passada setmanes del 11 al 15 de novembre varem fer una setmana de reflexió on cada dia feiem diferentes activitats.

  1. Conferència " Quatre reptes a l'Escola d'avui" a càrrec de Jaume Cela 
  2. Travessa d'orientació: Baixador de Vallvidrera fins a Sant Cugat
  3. Visita al MNAC
  4. Acompanyar un estudiant de 3r curs al seu centre escolar 
  5. Concert per als més petits. Com sona? 
  6. Les pissarres digitals interactives i les tauletes digitals a l'aula

Taula Rodona

El passat 17 de setembre, varem assistir a una xerrada anomenada Taula Rodona. Varen destacar 3 paraules molt importants per la nostra formació com a futurs estudiants que varen ser:

Viure: Cada infant ocupa un lloc, el mestra es una persona que ha de guiar a l’infant, aquesta idea va ser de Rosseau en la seva obra Emili o de l’educació. L’infant te dos guies claus que són en primer lloc la família i seguidament d’educador/a . A viure s’aprèn, no tot esta escrit.
Viure no vol dir només respirar sinó prendre decisions i fer coses a la vida.   


Acompanyar: l’educador/a ha de guiar el nen però li ha de dir que ha de fer. Algú disposat a compartir el pa amb tu, pa com a sinònim de afecta i experiència. Acompanyar a una persona que ha vegades només t’escolti. Ha infantil el nen es don al mestra  i com a segon referent tenen els pares.

Aprendre: “els nens aprenen dels mestres i els mestres del nens”. Aprendre no es tenir sempre coneixements nous sinó desenvolupar-se com a persones, aprendre valors...
Cisero deia: els millors mestres son els nens.
Gaset: cada vegada que ensenyis ensenya a dubtar allò ensenyat. I això ho podem fer formulat preguntes.
Per últim dir que no es pot ensenyar ni aprendre sense aprecia.

Revistes educatives

A seminari ens varen proposar una activitat molt interessant que era informar-nos una mica de les revistes educatives que hi havia per a nens. Jo vaig anar buscant i vaig trobar-ne a la biblioteca. Vaig escollir-ne unes quantes i las vaig analitzar. Les revistes que jo vaig escollir varen ser:


  • ·         Reporter DOC
  • ·         La caracola
  • ·         El cavall fort
  • ·         Cucafera
  •            El tatano 

Documentar, una mirada nova









A l’aula de seminari, varem llegir un llibre titulat: Documentar, una mirada nova.
En aquet llibre sortien moltes historietes on explicaven diferents situacions, d’aquestes jo havia de triar 5 que fossin les que més m’havien agradat o jo havia trobat interessant. Després de pensar-ho molt, vaig triar aquestes:

Menjar és alimentar-se?

Aquesta història m’ha agradat ja que penso que el acte de menjar es molt important, no nomes pel fet d’alimentar-se sinó perquè tots junts compartim una mateixa acció. Els nens i nenes s’observaren, s’imiten i fins i tot s’ajuden com es en el cas d’aquesta història on la Mireia deixa de menjar el seu plat per poder ajudar al seu company Oscar.

Qui descobreix qui?

Trobo que l’experiència del mirall es mol important. Penso  que per un infant es mol important ja que es veuen ells mateixos reflectits. Tal i com veiem en aquesta història d’en Rafael, ell encara no es reconeix en el mirall però el toca de diferents maneres, es mou, mira al mirall podem dir que la seva acció te un objectiu i a mesura que vagi mirant-se al mirall acabarà reconeixença en ell. 

Tat

Penso que es un joc important per els nens ja que vols l’acaben imitant aquest joc amb els seus companys com es el cas d’aquestes historietes on el Pol juga amb el Bruno al Tat pel simple fet que hi ha un mocador que tapa a un dels dos, quan juguen ja saben que a l’altre canto hi ha una nen o nena però tot i així juguen a descobrir-se i a ser descoberts.  





·         Compartir una descoberta

Penso que es un fet mol important, ja que a tots els nens i nenes els hi  agrada descobrir, i és mol interessant que com passa en aquesta historieta vagi a buscar o dir-li en un company seu el que ha trobat perquè així  tots dos puguin compartir un mateix fet i les seves emocions. 

·         La fantasia

Trobo que aquesta historia es preciosa, ja que els nens tenen aquesta capacitat de imaginar histories i coses fantàstiques que son una meravella, donant-li un cargol de mar, a part de sentir el so que fan de les ones ells poden treure moltes mes coses com els diferents colors, les formes ... i amb això s’inventen i expliquen coses fantàstiques on hi ha una part de realitat i l’altre d’un món fantàstic que nomes tenen ells. 



Un cop fet això, a classe de seminari varem posar en comú les nostres histories i varem dividir-nos per grup, cada grup havia de analitzar coses diferents, en el meu grup varem tenir que decidir les 5 histories que fossin comú entre les 3 i varem decidir:
  • ·         La família
  • ·         Qui descobreix a qui?
  • ·         Dins i fora, un tot
  • ·         Compartir una descoberta
  • ·         Imitació, representació o comprensió


En un altre els altres dos grups varen tenir que respondre a la pregunta: Quina escola i quin mestres hi ha darrera?

D’aquesta pregunta varem treure 5 subtemes molt importants per el nostre futur que varen ser:
  • ·         Escola nova: lliure, aprenentatge significatiu, descoberta, joc, independent, relació familia- escola..
  • ·         Aula: grans, especioses, amb molts vidres...
  • ·         Mestra: atenta, pacient, observadora, ment oberta
  • ·         Infants que trobarem: autònoms, contacte amb la natura, companyarisme, solidaritat...
  • ·         Documentar: cal observar conèixer i interpretar.